Taronges de València, estan de temporada!

No es coneix amb exactitud el origen de la taronja. El que sí que sembla segur és que sabem de la seua existència des de l’Antiguitat i que el taronger de llavors era d’una varietat molt amarga, per la qual cosa s’utilitzava amb finalitats ornamentals.  Eixa va ser la seua funció durant uns quants segles. El denominat taronger dolç és el que  coneixem en l’actualitat i el que es conrea a Espanya. Van ser els àrabs els qui van introduir el cultiu del taronger a la península Ibèrica, el fruit del qual van anomenar naranjah. Cada volta se’n van anar introduint varietats més dolces fins a arribar a les que consumim hui dia. Va ser en el segle XVIII quan es té constància de les primeres plantacions comercials de tarongers per al consum a la Comunitat Valenciana.

Este cultiu es va adaptar ràpidament al sòl valencià, en camps de secà a través de pous i de regadiu del riu Xúquer, afavorit per les condicions climatològiques i la qualitat del terreny. La taronja és hui un dels productes més típics del nostre país, tant que Espanya és un dels deu productors més grans de taronges de tot el món. I bona part d’esta producció es troba a la Comunitat Valenciana.

Les taronges de València tenen en compte l’aspecte de la fruita i un contingut en suc i índex de maduresa adequat, perquè el consumidor disfrute d’una fruita salufactible i de la més alta qualitat. Es cullen, segons la varietat, en el moment apropiat. Respecte a la temporada de les taronjes, des de final d’octubre fins a ben entrada la primavera podem disfrutar de les taronges de València.

Certificació IGP 'Cítrics Valencians' 

La Indicació Geogràfica Protegida IGP 'Cítrics Valencians' certifica els cítrics (taronges, mandarines i llimes) que són cultivats a la Comunitat Valenciana i complixen tots els requisits d'origen i qualitat exigits pel seu Consell Regulador.

PRINCIPALS VARIETATS DE TARONGES DE VALÈNCIA

Les taronges s’agrupen principalment en tres varietats: el grup “Navel”, que es caracteritza pel melic i el consum en fresc; el grup de “Blanques”, sense melic i molt utilitzades en la indústria del suc; i el grup de les “Sanguines”, distingibles per la seua característica coloració rogenca tant en polpa com en corfa.

• Navelina

Originaria de Califòrnia, no va arribar a Espanya fins al 1933. És de mida mitjana, amb forma arredonida o lleugerament ovalada, no té llavors i la polpa és molt sucosa. La pell és d’un color taronja intens.

• Navelate

Originària d’Espanya. La taronja és de mida mitjana. El suc d’esta taronja és lleugerament àcid. És la taronja més tardana que es conrea a València. La seua recol·lecció s’inicia a partir d’abril, i el fruit es pot mantindre en l’arbre fins a juliol conservant tot el suc.

• Salustiana

Es va originar per mutació espontània d’una altra varietat a la fi dels anys 40 a València. És la segona varietat més conreada del grup de “blanques” a Espanya, ja que ocupa el 6 % de la superfície dedicada al cultiu de taronja a Espanya.

• València Late

A pesar del nom, el seu origen no té res a vore amb València. Se’n va tindre coneixement per primera vegada a les illes Açores, a la fi del segle passat. Des d’allà es va portar a Florida i després a Califòrnia pels anglesos, i importada finalment a Espanya. La seua taronja és de mida mitjana. El suc d’esta taronja té bona aroma i és lleugerament àcida.

• Taronja Sanguina

El color roig característic és per la síntesi de pigments rojos en la polpa i a vegades en la pell. Este procés només es produeix si es donen baixes temperatures nocturnes. El seu suc té un sabor especial, que recorda el de les cireres o els gerds. Estes varietats de taronges només es cultiven a la regió mediterrània.

BENEFICIS DE LES TARONGES

• Les taronges aporten gran quantitat de vitamina C que protegix les cèl·lules enfront del dany oxidatiu, ajuda a disminuir el cansament i la fatiga i millora l’absorció del ferro.
• Més del 85 % de la composició de la taronja és aigua, per la qual cosa el seu consum contribuïx a la hidratació.
• I tenen un alt contingut en fibra, que facilita el trànsit intestinal.