TDAH: Què és i com es pot identificar?  

Què és TDAH?

Iniciem este article amb un parell d’aclariments i història.
Les sigles es corresponen amb el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat.

En 2013, l’APA, Associació de Psiquiatria Americana, va revisar en la cinquena edició els criteris diagnòstics d’esta condició neurobiològica, fins llavors només dins dels trastorns del xiquet i de l’adolescent que, després de les investigacions i les evidències científiques, en confirmaven la presència en l’edat adulta.

Un 30% dels xiquets i els adolescents aconsegueixen remetre totalment els símptomes: i els altres? Queden els que mantenen símptomes residuals, que arriben a l’edat adulta i continuen condicionats per este trastorn amb afectació a la seua vida personal, laboral, familiar i social.

Sabedors d’esta realitat, passem a definir breument una condició neurobiològica, diagnosticada la majoria dels casos a l’edat infantil. En este trastorn es veuen alterades tres àrees molt importants per al desenvolupament i aprenentatge: problemes d’atenció, hiperactivitat i impulsivitat.

Dèficit d’atenció o TDAH: quins símptomes té?

Podríem indicar que hi ha tants diagnòstics de TDAH com persones, perquè les manifestacions són molt diverses. 

És important aclarir que està molt normalitzat l’ús del dèficit d’atenció per a referir-se a la categoria diagnòstica del TDAH. Des del punt de vista tècnic, mèdic i/o científic és inexacte, tenint en compte que hi ha molts més símptomes.

Els símptomes relacionats amb la inatenció són els següents: dificultat per a fixar l’atenció amb detall, comissió d’errors per distracció, dificultat per a mantindre l’atenció en tasques o activitats, quan li parlen directament pareix que no escolta, dificultat per a seguir instruccions i problemes per a organitzar tasques i activitats.

La hiperactivitat es manifesta en forma de: inquietud, dificultat per a quedar-se assegut, córrer o moure’s massa en situacions inapropiades i parlar excessivament.

La impulsivitat es reflectix en dificultat per a esperar el torn, interrompre els altres, tindre la necessitat de parlar i no ser capaç d’inhibir la conducta en situacions en què s’espera que es faça.

Dèficit d’atenció: test diagnòstic

No hi ha un test diagnòstic o prova mèdica que encerte el diagnòstic. Cal la intervenció de diversos professionals que col·laboren per al diagnòstic: pediatres, neuròlegs, neuropediatres, psiquiatres i psicòlegs units a la família, el centre escolar i/o la col·laboració del pacient per a fer possible el diagnòstic i marcar les línies d’actuació futures.

El coneixement del desenvolupament evolutiu, la situació i entorn familiar, l’educació rebuda, els processos d’ensenyament i aprenentatge, la producció escolar o laboral, les relacions socials i un llarg etcètera permeten conéixer el context on s’ha gestat el trastorn.

Com pot afectar el dèficit d’atenció en el dia a dia?

El mateix diagnòstic del trastorn indica la influència i el compromís que té per a les tasques diàries de la persona que el pateix: des de l’àmbit acadèmic fins a les relacions interpersonals.

• Àmbit escolar / professional: dificultat per a concentrar-se en les tasques, oblits i distraccions menors que incidixen, falta d’organització i baix rendiment.
• Relacions interpersonals: la impulsivitat i la inatenció poden dificultar el manteniment de relacions, ja que les persones amb TDAH poden tindre problemes per a escoltar els altres i seguir les normes socials.
• Àmbit personal / familiar: les dificultats persistents poden afectar l’autoestima i encaminar-los a sentiments de frustració i baixa autovaloració.

Com a conclusió, per a comprendre i atendre el TDAH és fonamental proporcionar suport adequat als qui en pateixen. Un enfocament multidisciplinari i la identificació precoç són essencials per a abordar els reptes associats a este trastorn.