Tipus de mol·luscos

Gust de mar en un mos. Les copinyes, juntament amb les cloïsses i les clòtxines, son els mol·luscos bivalves comestibles més coneguts. Però n’hi ha més, com les rossellones, les ostres i les navalles.

els frescos

Compartix

Berberechos, almejas y mejillones


Els mol·luscos bivalves s’anomenen així perquè la closca té dos peces anomenades valves. Viuen al mar, normalment subjectes a les roques o enterrats en l’arena, i respiren per brànquies.

Cloïsses

  • Cloïssa fina o de Carril: pel poble de Galícia on es produïxen, la closca té unes “quadrícules” formades per solcs radials i concèntrics que s’entrecreuen i són més marcats als extrems. El seu color, entre blanc i marró clar, varia depenent de l’arena on es crie.
  • Cloïssa japonesa: la closca és fosca, entre torrada, grisa i negra, amb estries molt marcades que també forma quadrícules (més marcades que en la cloïssa fina). Itàlia és un dels països on es cria de manera intensiva.
  • Cloïssa bavosa: de color gris o crema amb taques marrons, de forma més ovalada. Presenta línies concèntriques que es creuen amb línies radials més fines, però no formen quadrícules com la cloïssa fina.
  • Cloïssa rossa: la seua closca és llisa i més brillant que altres cloïsses, de color groc, marró rosat o amb taques marrons-rogenques.


Berberechos, almejas y mejillones


Rossellones

Es troben, principalment, al mar Mediterrani, al mar Negre i a la costa sud-atlàntica de la península Ibèrica. De mida més xicoteta que la cloïssa.

Copinyes

Tenen dos closques simètriques mitjanes amb solcs molt marcats en la closca. Es localitzen als fons arenosos del mar Mediterrani i l’oceà Atlàntic.

Clòtxina

  • Clòtxina gallega: blaneta i sucosa, de color groc o rogenc, més intens en les femelles que en els mascles. És el mol·lusc més conegut i popular del nostre país. La principal producció és a les ries gallegues, encara que també en podem trobar al Mediterrani. Es cultiven per clotxiners, on passen aproximadament un any fins que arriben al mercat.
  • Clòtxina de València: es cultiva al port de València i Sagunt i té una mida més xicoteta que la clòtxina gallega; a més, és més suau al paladar i té molt més sabor. La seua temporada va d’abril a agost.
  • Clòtxina del Delta de l’Ebre: la característica principal és que es cria en aigües de la desembocadura del riu Ebre. Destaquen per l’exquisidesa de la carn, de consistència dura.

Tellerines

També conegudes com tellines, poden arribar a fer 4 centímetres de llarg, de forma ovalada, color gris blanquinós o marró.

Ostres

  • Ostra comuna: el seu hàbitat és l’Atlàntic, encara que també en tenim al Mediterrani. Viu en fons arenosos i rocosos.
  • Ostra arrissada: pot induir a confusions amb la comuna, encara que és més allargada i còncava.

Berberechos, almejas y mejillones


Petxina de pelegrí

Abundants a Galícia, viu sobre fons d’arena o grava prop de la costa, en profunditats de fins a 100 metres. La closca superior és entre rogenca i marró groguenca.

Navalles

El seu color va del blanc al marró clar, amb bandes marrons o rogenques i la closca és corbada. Es troben al mar Mediterrani i a l’oceà Atlàntic.

Valor nutricional dels mol·luscos

Tenen una gran quantitat de proteïnes d’alt valor biològic, per això ens aporten tots els aminoàcids essencials.

En general, tenen un contingut baix en greixos i colesterol (encara que dependrà de l’espècie que consumim), i per tant, també en calories.

Cal destacar la presència de vitamines A i del grup B i, pel que fa als minerals, contenen zinc, fòsfor, ferro, iode i potassi.

Sabies que…

Es pot calcular l’edat de les cloïsses comptant els anells de la closca. En època de fred s’alentix el creixement, per la qual cosa es forma un anell més fosc, i a l’estiu, el creixement és més ràpid i l’anell que es forma és més clar.