Principals trastorns alimentaris

L’augment de les reaccions als aliments és una realitat hui dia. L’Acadèmia Europea d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (EAACI) estima que estes malalties s’han convertit en un problema de salut pública en auge, que afecta més de dos milions de persones a Espanya. Però el que realment preocupa és la incidència creixent en xiquets, que ha passat els últims anys del 4 % al 7 %.

Entre els més de 120 aliments descrits com a al·lergògens potencials, la llet, l’ou, el cacauet, la fruita seca, les fruites (rosàcies) i algunes verdures se situen en els primers llocs. Les al·lèrgies al peix i al marisc, encara que són menys habituals, solen produir problemes més greus.

Tot i això, “se sospita que, almenys, la meitat de les al·lèrgies alimentàries que la població creu que patix, en realitat no ho són”, advertix la doctora Pilar Cots, cap del Servici d’Al·lergologia al Complex Hospitalari Ruber-Juan Bravo de Madrid, en unes declaracions per al diari El Confidencial publicades el 22 d’abril
de 2018. I és que no és el mateix una al·lèrgia que una intolerància.

Al·lèrgia o intolerància?

En les al·lèrgies, “està implicat el sistema immunològic de la persona”, explica la doctora Cots. Es produïxen just després de consumir un aliment, fins i tot en quantitats molt menudes, i pot haver-hi risc d’anafilaxi (reacció al·lèrgica generalitzada, ràpida i que pot arribar a ser mortal). Les intoleràncies, en canvi, no estan produïdes per mecanismes immunològics i solen ser causades pel
“dèficit d’enzims per a la digestió adequada d’un aliment o per substàncies químiques presents de manera natural”. L’alta exposició actual a additius i contaminants, presents, particularment, en els aliments processats, també és causa d’intoleràncies.

Segons l’informe “Consumidor sensitiu”, elaborat per Nielsen en 2016, en una de cada quatre cases del nostre país hi ha, almenys, un membre que té algun tipus d’al·lèrgia o intolerància.

Hi ha dos compostos que provoquen la majoria de les intoleràncies: són la lactosa i el gluten. Encara que es pot fer una dieta totalment equilibrada evitant els productes que en duguen, segons el grau d’intolerància, es recomana visitar sempre un expert perquè valore exactament la dieta que s’ha de fer segons el cas.

A Espanya, el 42 % de consumidors que eviten la lactosa en la dieta ho fa per elecció pròpia (la consideren “nociva”, segons l’informe Nielsen).

Fòbia

Es definix fòbia com l’aversió exagerada a algú o a alguna cosa. Entre les fòbies que tenen a vore amb l’alimentació destaquen:

• Lacanofòbia: por inexplicable a un vegetal o diversos. Les seues causes es poden deure a haver estat forçats de menuts a menjar-ne i haver experimentat un trauma o, en altres casos, al fet d’haver vist insectes en alguna planta i tindre por de consumir-ne en menjar vegetals, entre moltes altres.
• Micofòbia: es el terror a consumir fongs o bolets i enverinar-se en fer-ho. Les persones que patixen esta fòbia, també en funció del grau en què la tenen, experimenten por quan els veuen o els toquen.
• Ictiofòbia: es definix com la por als peixos, però en molts casos no només a vore’ls o estar-hi a prop, sinó també al peix pescat.
• Fagofòbia: es la por a engolir o a ennuegar-se, fet que deriva en ansietat quan s’han d’enfrontar-se a l’acte de menjar, beure o prendre medicació en pastilles, per exemple.
• Neofòbia alimentària: es definix com la fòbia a tastar aliments nous i es presenta, principalment, en xiquets d’entre dos i tres anys d’edat. Sol disminuir o desaparèixer quan el xiquet es va fent gran. En canvi, hi ha casos en què pot perdurar i mantindre’s en l’edat adulta.
• Cibofòbia: por als aliments i a menjar. És el pànic a patir una intoxicació, una al·lèrgia alimentària, al fet que els aliments puguen estar passats de data, etc.

Intoxicacions

Les intoxicacions alimentàries són les que estan causades per haver ingerit aliments contaminats per microorganismes patògens. Estes intoxicacions reben el nom tècnic de toxiinfeccions alimentàries. Les persones afectades presenten símptomes d’estar malaltes i el seu malestar, generalment, els impedix desenvolupar les activitats quotidianes a què estan acostumades. 

Les més comunes són: salmonel·la, listeriosi, botulisme, gastroenteritis o toxoplasmosi.