Propietats de les arrels i tubercles
Has sentit parlar de les arrels i els tubercles però no coneixes les seues propietats i els seus usos. Et contem el que no sabies d'arrels i tubercles.
a examen
Compartix
D’aparença “lletja” i fama humil, els tubercles i les arrels han sigut aliments molt populars en èpoques d’escassetat, però poc apreciats en l’alta cuina fins fa pocs anys. La seua textura sorprenent, el gust que tenen, el color i les possibilitats de preparació que oferixen, fan que siguen un ingredient imprescindible d’un gran nombre de plats.
Encara que molt sovint els anomenem igualment “arrels” o “tubercles”, hi ha diferències entre els dos. Les plantes estan formades, bàsicament, per arrels, tiges i fulles. L’arrel fixa la planta a la terra i n’absorbix els nutrients, mentre que els tubercles són engrossiments de la tija, que, generalment, creixen davall de terra i emmagatzemen nutrients i aigua per a la planta.
Les dos famílies d’aliments coincidixen que són font de fibra, vitamines i minerals. A més, pràcticament totes les varietats s’han utilitzat, tradicionalment, per a preparar caldos, sopes i purés o cremes, mentre que ara s’aprofiten també en preparacions més lleugeres, com ensalades o xips. Estes són algunes de les més comunes:
Arrels
Els betacarotens, que li proporcionen la tonalitat característica, són el seu principal senyal d'identitat. A més, és rica en vitamina A i font d’àcid fòlic.
Nap
N’hi ha un gran nombre de varietats, i una de les més preuades en la cuina és la daikon.
Rave
Com a curiositat, el wasabi, la pasta verda que acompanya el sushi, prové del rave japonés. És font d’àcid fòlic i vitamina C.
Ocupava el lloc predominant en l’alimentació que ara té la creïlla abans que arribara d’Amèrica. És font de minerals (potassi i manganés) i vitamines (tiamina, àcid fòlic i vitamina C).
Remolatxa
Destaca, a més del color cridaner, per l’aportació d’aigua. És ideal per a preparar coques, ensalades, gaspatxos o sucs. És rica en àcid fòlic i font de manganés.
Tubercles
A Espanya es conreen prop de 150 varietats de creïlla i és un dels puntals bàsics de la nostra alimentació. És font de potassi i vitamines B6 i C.
També conegut com a “batata”, el moniato, com la creïlla, no es pot consumir cru. Es distingix per la carn ataronjada i és ric en vitamines A, C i E i font d’àcid fòlic, manganés i potassi.
Gingebre
El gust picant i l’aroma el distingixen d’altres varietats. Típic de la cuina asiàtica, se sol prendre en infusions, postres o sucs, ja siga fresc, en pols o sec. Es font de potassi.
Xufa
El seu valor diferencial és l’aportació en fibra i, per descomptat, ser la base de l’orxata. Rica en àcid fòlic i font de ferro, potassi i fòsfor.
Iuca
És el tubercle més utilitzat en la gastronomia de l’Amèrica Llatina. De sabor neutre i de color entre blanc i groc, este tubercle ha de consumir-se sempre cuinat: bullit, al vapor, a la graella o al forn. És baix en calories i ric en calci i Vitamina K.
