Competència vs cooperació. Educar per a cooperar

Durant la infància és important educar els nostres fills en valors, ja que amb ells establim les bases morals de les persones que formaran el dia de demà. Esta disciplina tracta de la transmissió de conductes i actituds que introduïxen en els xiquets competències com la tolerància, el respecte, la inclusió, la diversitat, la paciència o la generositat, entre moltes altres.

Una d’estes competències és la importància d’educar en el treball en equip o cooperatiu, una forma de vida que cada dia té més importància en la nostra societat tant en l’escola com en el treball, la família o entre les amistats. A continuació et donem les claus per a educar en esta disciplina. 

Diferència entre cooperar i competir 

Entenem que dos persones cooperen quan intenten beneficiar-se mútuament del treball que duen a terme, tant en solitari, però pensant en el bé de l’equip, com treballant conjuntament; mentre que dos persones que competixen s’esforcen per a superar l’altre, per a la glòria d’un mateix o per a aconseguir alguna cosa que no quedarà disponible per als altres. Per tant, mentre que en la cooperació es compartixen tant els beneficis com les pèrdues d’un treball comú, la competència comporta una victòria solitària i, en molts casos, la destrucció conjunta per un treball mal executat per l’ànsia de poder.

“Tot el món parla de pau, però ningú educa per a la pau, la gent educa per a la competència i este és el principi de qualsevol guerra. Quan eduquem per a cooperar i ser solidaris els uns amb els altres, eixe dia estarem educant per a la pau”. Maria Montessori.

La importància d’educar en la cooperació i la competència saludable 

Educar en la cooperació no implica educar en el conformisme. A més dels beneficis que ens pot donar un treball cooperatiu o compartit, existix l’anomenada competència saludable, que no és res més que inculcar als xiquets l’anomenat “esperit de superació”: és a dir, educar els fills no per a fixar-se en el treball dels altres o per a superar els altres, sinó per a superar-se ells mateixos dia a dia, esforçant-se per a traure el màxim partit a les seues capacitats, tant intel·lectuals com físiques o socials. 

Com podem educar en la cooperació i l’autosuperació 

1. Dona exemple: fins a una certa edat, els xiquets són com esponges i aprenen amb l’exemple i les conductes que es donen en casa. Si els pares cooperen amb els altres o entre ells, el xiquet tendirà a copiar estes conductes, les assumirà i, més tard, les desenvoluparà en la vida diària.
2. Planifica en família: una bona manera d’educar en la cooperació és planificar rutines i faenes de casa junts, on cada membre de la família tinga una responsabilitat, i exposar el benefici compartit d’eixe treball en equip. 
3. Educa amb valors positius: associa l’esforç i el progrés a valors positius i no a sentiments de poder com “ser el millor”, “guanyar” o “perdre”.
4. Fomenta actituds positives i desinteressades: fomenta actituds d’amabilitat, cooperació, treball en equip i ajuda al proïsme. “Si ajudes desinteressadament els altres, ells t’ajudaran a tu quan ho necessites”.
5. No s’ha de guanyar per a progressar: inculca que no sempre s’ha de guanyar, però sí que cal millorar sempre i treballar dur per a créixer en tots els aspectes. Educa fixant objectius progressius i assolibles per a ell o ella. 
6. Evita les comparacions amb els altres: no establisques comparacions entre qui guanya o qui perd, sinó en els assoliments aconseguits per un mateix. És molt fàcil caure en la frase “fixa’t en aquella persona: si ella pot, tu també”. Eixe tipus d’actituds només creen sentiments d’egoisme, ressentiment, frustració i por al fracàs. 
7. Tot problema és una oportunitat disfressada: ensenya que perdre també és necessari per a aprendre a progressar en la vida i buscar noves estratègies de millora i superació amb un mateix.