Educar en igualtat de gènere

Les relacions de parella cada vegada s’inicien a edats més primerenques, i encara que els adolescents rebutgen de manera explícita i generalitzada la violència de gènere i el sexisme, i que tenen més tendència a eixir de les situacions de maltractament, continuen detectant-se situacions de risc i víctimes de violència de gènere entre esta població (Díaz-Aguado, M.J, 2011).

Este tipus de violència apareix quan hi ha una desigualtat de poder dins de la parella. Entre alguns adolescents es donen conductes d’abús i de domini des del principi de la relació; això pot ocórrer sense que cap dels dos tinga una consciència clara que estos comportaments són violència psicològica. Este tipus de conductes són més freqüents que els comportaments d’agressió física en les primeres etapes de la relació.

Alguns joves utilitzen les xarxes socials per controlar la seua parella, volen saber on va i amb qui està en tot moment, li critiquen la forma de vestir o formulen prohibicions i amenaces davant de comportaments de la seua parella que li semblen “sospitosos”. Totes estes conductes són indicadors de risc de violència de gènere.

Agents socialitzadors com la família, l’escola iels mitjans de comunicació són els encarregats de transmetre la cultura social.Ells han de ser els promotors dels valors d’igualtat de gènere.

Les actituds i els valors que hi ha al darrere d’estos comportaments s’han anat transmetent en la nostra societat al llarg de generacions, estan molt arrelades i interioritzades i es van reproduint per mitjà de creences i prejudicis basats en la superioritat de l’home sobre la dona.

Per a implementar en la societat un model d’igualtat de gènere, és necessari que els agents de socialització principals realitzen una funció educativa que puga canviar estos esquemes sobre com són i com s’han de comportar els homes i les dones.

Tant la família com l’escola i els mitjans de comunicació s’han d’orientar a la prevenció d’este problema d’una manera generalitzada i contínua, de manera que arribe a tots els sectors de la societat, ja que este tipus de violència es dóna en totes les classes socials i en tots els nivells culturals. L’objectiu és aconseguir que el canvi de valors s’inicie en edats primerenques, que és quan millor es fixen els missatges.

És necessari canviar falses creences com el “mite de l’amor romàntic”, que justifica tot tipus de conductes amb postulats com “l’amor ho pot tot”, o “l’amor és el més important i requereix dedicació total”. També cal intervindre sobre la interpretació de la gelosia i el control com un acte d’amor, o la justificació de la violència com una reacció.

En definitiva, s’ha de continuar avançant cap al canvi d’actituds, desmitificant les falses creences, aprenent a identificar els factors de risc que porten a una relació de maltractament i dotant els joves d’habilitats per a generar relacions de parella sanes, basades en el respecte, la confiança, el suport i la responsabilitat compartida.

ACTUACIONS DES DE LA FAMÍLIA PER A PROMOURE LA IGUALTAT DE GÈNERE

1. Model adequat de parella.

2. Regles familiars comunes per a homes i dones.

3. Model igualitari en el repartiment de tasques domèstiques.

4. Sistema de premis i càstigs associats a conductes d’igualtat.

5. Comunicació no sexista, cuidar tant el llenguatge verbal com el no verbal.

6. Interpretació igualitària del rol laboral (no de complement en la dona).

 7. Igualtat de representació exterior de la família.

ACTUACIONS DES DE L’ESCOLA PER A PROMOURE LA IGUALTAT DE GÈNERE

1. Programes o tallers específics de formació de l’alumnat.

2. Incorporar la perspectiva de gènere en els continguts curriculars.

3. Utilitzar un llenguatge no sexista.

4. Proporcionar materials específics sobre violència de gènere.

5. Activitats específiques per a pares i mares d’alumnes sobre este tema.

6. Crear una comissió d’igualtat.

7. Estratègia de coeducació incorporada al Projecte de Centre.