Entrena la teua autoestima: claus per a acceptar-se un mateix

Des de la primera infància, l’entorn en el qual un es desenvolupa va oferint informació sobre la bondat/utilitat del que fa, el que és i com és. Estos conceptes van establint les bases del concepte que cada u va configurant de si mateix.

L’autoconeixement és una arma de doble tall: d’una banda, té molt a vore amb el progrés de l’ésser humà, ja que li permet regular la seua conducta i la dels altres, aprendre del passat, predir allò que encara no ha experimentat i transmetre coneixements. Però d’una altra, fa inevitable el sofriment si no s’accepten certs aspectes, si s’augmenta el valor negatiu del moment o es tendix a anticipar un futur difícil.

ASPECTES QUE AFOVERIXEN LA INSATISFACCIÓ PERSONAL 

Desenvolupar un bon autoconcepte no és fàcil. Acceptar tant els trets personals que agraden com els que no agraden és complex, perquè reconéixer una cosa no és el mateix que acceptar-la. Els trets més representatius són:

 •  Factors socials i culturals: la societat actual promou un ideal que es relaciona amb l’alta autoestima, l’atracció i la competència personal.

•  Models familiars i escolars: els estils educatius basats en crítiques i burles fan la persona més vulnerable.

Vivir en armonía con uno mismo es la primera tarea del ser humano.

• Característiques personals: la inseguretat, la baixa autoestima, les dificultats en l’assoliment de l’autonomia, els sentiments d’ineficàcia, etc. són factors que afavorixen la negativitat.

• Respostes d’escapament enfront de situacions difícils: evitar situacions incòmodes, sentiments d’insatisfacció i vergonya sobre la realització personal.

QUÈ PODEM FER PER SUPERAR-LA?

Quan el que veiem de nosaltres mateixos no ens agrada, quan ens centrem en la nostra bona o mala imatge, en si som menys intel·ligents que els altres, o tenim menys sort, per exemple, necessitem algunes orientacions sobre desenvolupament personal. Gael Lindenfield proposa algunes idees sobre este tema.

• Revisar els objectius que es volen aconseguir i assegurar-se que són realistes: a voltes es pretén ser com alguna persona que s’admira o com els altres voldrien que fórem, en comptes d’intentar millorar la pròpia personalitat.

• Analitzar els propis punts forts i febles: algunes pràctiques com, per exemple, buscar tres ocasions que els últims sis mesos ens hagen fet sentir bé i teníem l’autoestima alta, i altres tres ocasions en què ens sentíem inestables, poden ajudar a localitzar les fortaleses i febleses personals.

• Consolidar els punts forts: amb freqüència, quan ens sentim malament la raó és que no utilitzem les nostres capacitats, perquè les hem oblidat en la nostra obsessió per les febleses i dificultats. Revisar i recordar-se a si mateix estos punts forts, fent un repàs d’assoliments personals, pot enfortir l’autoestima.

• Reforçar els punts febles: sens dubte, tots hem d’acceptar i viure amb algunes qualitats que són inferiors a unes altres. És important comprovar que no s’estan magnificant posant-les en un lloc protagonista en la nostra vida. Assumir els aspectes positius de les nostres febleses (“la meua timidesa controlada no m’impedix relacionar-me, i em permet ser més bon observador i saber escoltar”).

•Proveir-se del “combustible” necessari per a impulsar l’autoestima:

- Una dieta nutritiva i equilibrada.
- Oxigen procedent de l’exercici i de l’aire lliure.
- Activitats creatives i estimulants intel·lectualment.
- Reaccions motivadores i estimulants dels altres.

Viure en harmonia amb un mateix és la primera tasca de l’ésser humà, estem preparats biològicament per a enfrontar-nos a situacions molt complexes i adaptar-nos als canvis, però per a estes batalles és important no portar l’“enemic” a dins.