Escalivada: recepta tradicional

Menys és més i, si no, que li ho diguen a l’escalivada, un plat suculent compost per verdures cuites comú a la Comunitat Valenciana, Catalunya i Aragó. L’escalivada de verdures, amb l’albergina, el pimentó roig, la ceba i la tomaca com a protagonistes indiscutibles, és una recepta tradicional de la cuina mediterrània molt senzilla i increïblement lluïdora que pot servir-se com un aperitiu i de guarnició per a carns i peixos.

L’escalivada, baixa en calories i molt nutritiva, té una recepta que no requerix una elaboració massa exigent i es fa amb ingredients de temporada, que contribuïxen a consumir productes locals i de proximitat. De fet, els orígens d’este plat ens remeten precisament a això: escalivar vol dir coure al vapor, a la brasa o al caliu d’un foc, cosa que es feia en les comunitats rurals d’abans per aprofitar al màxim les verdures de l’horta.

L’ensalada d’escalivada ha arribat als nostres dies i, sens dubte, ho ha fet per quedar-se, tot i que en comptes de cuinar-la com es feia abans, fem l’escalivada al forn. Vegem ara com es prepara esta recepta.

Ingredients de l’escalivada

Per a fer este plat d’escalivada tan deliciós, necessitarem estos ingredients. Apunta’ls:

• 1 albergina
• 1 pimentó roig
• 2 cebes
• 1 cabeça d’alls
• 2 tomaques
• oli
• sal
  
  

Com es fa l’escalivada de verdures

Primer, llavem bé les verdures i les torquem amb paper de cuina. També retirem la capa exterior de les cebes i de la cabeça d’alls. Per a fer l’escalivada al forn, el precalfem entre 170 i 200 ºC (en funció de la potència que tinguem), i introduïm en una safata totes les verdures menys les tomaques, que necessiten menys cocció. Els posem un poc d’oli d’oliva verge extra per damunt i les deixem una hora en el forn; després, girem les verdures, hi afegim les tomaques i ho torrem tot durant 30 minuts més. Haurem d’ajustar els temps en funció de la mida de les verdures.

Quan les verdures ja estiguen cuites i tendres, retirem la safata del forn i deixem que es refreden per a procedir, després, a llevar la pell i les llavors de l’albergínia i el pimentó, respectivament. Ara també és el moment de llevar les capes exteriors de la ceba i traure els alls (pressionant la cabeça torrada) i trossejar-ho tot. Tallem els pimentons i les albergínies a tires, i les tomaques i les cebes, a trossos, i ho deixem tot en un recipient. Afegim un pessic de sal a les verdures i les banyem amb els sucs que han soltat.

Com se servix l’escalivada

Les molles d’abadejo, les anxoves en saladura i la tonyina i l’ou bollit són uns companys excel·lents per a l’escalivada, que, d’esta manera, té certes semblances amb plats com l’esgarraet. Una altre dels avantatges que té és que, com que es pot menjar tant freda com temperada, és una recepta que resulta especialment idònia per a l’estiu.