Esquiar a Espanya: els plats més típics segons la zona

VIATJAR AMB GUST

Compartix

Passar hores i hores baixant les pistes d’esquí suposa una gran pujada d’adrenalina per a tot esquiador, al mateix temps que provoca un gran desgast energètic. Però per a poder fer-ho, les zones de neu de tot Espanya ens conviden a recuperar forces amb els seus plats més típics.

Pirineu Català

Ací trobem la coneguda estació de Vaquèira, a més de Masella o la Vall de Núria, entre d’altres. Els plats més típics són: l’olla aranesa, sopa elaborada a base de fesols, creïlla, fideus, verdures, gallina, pilota, botifarra negra i ossos que et fan entrar en calor en un moment. També el trinxat de la Cerdanya, elaborat amb creïlla i col i acompanyat moltes vegades de cansalada, o el palpís de corder, que és una cuixa sense os. I tot això acompanyat dels millors embotits de la zona.

Pirineu Aragonés

Astún, Candanchú o Panticosa són algunes de les estacions de la zona, que oferixen, a més, productes de gran qualitat amb una cuina molt elaborada. Hi ha plats molt típics que van començar a preparar els pastors fa dècades i productes que encara s’elaboren de manera artesanal.

A més del famós corder de llet d’Aragó (el ternasco), podem trobar verdures típiques com el card; plats amb una llarga tradició com les migas a la pastora, amb acompanyament de llonganissa i xoriç; les chiretas (faba aragonesa de pell girada) o tortetas (rosquilles de sagí) i aliments amb un gran sabor com la tomaca rosa de Barbastre.

Serralada Cantàbrica

Amb estacions tan conegudes com Leitariegos o Valgrande-Pajares, en esta zona trobem molts més plats a banda dels coneguts cachopo i favada. Un exemple és el pixín, una espècie de rap propi de la zona que es pot elaborar fregit, guisat, amb sidra, etc. També és típic el pastís d’escórpora, els tortos de dacsa, que s’elaboren únicament amb farina de dacsa, sal i aigua, i es presenten fregits en oli d’oliva, o els oricios (eriçó de mar), que es consumixen tant crus com gratinats.

Serralada Ibèrica

Els restaurants de la serralada Ibèrica, amb estacions com Javalambre, Valdelinares o Valdezcaray, oferixen com a part de la seua carta habitual xulles i relloms de boví, cabrit i corder rostit, en caldereta o en cuchifrito. Són plats reis en esta zona, en la qual, a la tardor s’aprecien molt les gírgoles de card, els rovellons i els ceps, que en esta estació es produïxen espontàniament.

Esta també és una terra de caça i pesca. El senglar estofat, el rellom de boví i la perdiu escabetxada són plats molt preuats. Pel que fa a la pesca, la truita és el plat més excel·lent, també escabetxada, fregida amb pernil o en salsa. I les migas serranes o els fesols amb embotit de la zona també són plats molt abellidors per a entrar en calor.

Sistema Central

Amb el port de Navacerrada al capdavant, i altres estacions com Valdesquí o La Pinilla, entre d’altres, el sistema central es caracteritza per tindre plats elaborats amb carn de boví o corder, com a producte estrela, a més de carns de caça i acompanyaments a base de bolets i fongs.

Es tracta d’una cuina molt austera, que combina les carns rostides al forn de llenya i els clàssics guisats amb llegums que es cuinen a foc lent i tenen un gran sabor.

Serralada Penibètica

Amb la coneguda estació d’esquí Sierra Nevada com a bandera, la serralada Penibètica oferix una cuina amb tradició arabigoandalusa. Conill amb allada, xot a la cortijera, perdiu escabetxada, faisà amb bolets o pollastre de Las Aplujarras són alguns dels seus plats típics. I també són molt conegudes les faves amb pernil, l’olla de San Antón, el gaspatxo andalús, la truita del Sacromonte, les gachas pimentoneras o les migas.

I per postres, destaquen els dolços dels convents: pastissos de glòria, la torta real de Motril, els flamets de Guadix, els pestiños de Vélez, els roscos de Loja, etc.