Estiu en parella: trucs per a conviure en vacances

Algunes parelles s’enfronten als conflictes discutint freqüentment, i generen un estil de comunicació que els destruïx, replé de crítiques, retrets i faltes de respecte. D’altres, per contra, els eludixen i amb això van dinamitant el seu nivell d’intimitat i de compromís. Quan això ocorre, la convivència es fa difícil i pot arribar a provocar molt de patiment.

Els períodes vacacionals són moments de més contacte i convivència, es compartix més temps i activitats que fan emergir estos dèficits acumulats. Durant el període laboral, la rutina, els horaris i les responsabilitats s’encarreguen d’emmascarar estes dificultats i de mantindre-les en estat latent. Esta és la raó per la qual, després del període vacacional, hi ha un increment significatiu del nombre de separacions i divorcis.

QUÈ PODEM FER PER A SUPERAR LES CRISIS?

Algunes pràctiques poden ajudar molt a canalitzar i resoldre els conflictes que sorgixen durant les vacances. Si això es convertix en objectiu comú per a les dues parts de la parella, poden ajudar a sanejar la relació.

1. Incrementar l’intercanvi de conductes positives
És important destinar temps i esforços per a detectar fonts de recompensa per a la parella, el que li agrada i el fa sentir-se estimat i atés.

2. Expressar les necessitats
Moltes de les frustracions i els desenganys es produïxen per la sensació de no sentir cobertes les necessitats emocionals bàsiques amb la parella. Es pressuposa que si hi ha amor detectarà estes necessitats i, si no les cobrix, se li atribuïx falta d’afecte. Habituar-se a comunicar el que necessitem de l’altre resol molts problemes.

3. Desenvolupar i dur a terme acords
L’abordatge de les diferències té una importància vital per a la relació. Enfrontar-s’hi com una cosa natural i fins i tot enriquidora, i ocupar-se de pactar, d’arribar a acords sobre estes diferències, també ajuda a millorar la convivència.

4. Entrenament en habilitats de comunicació
Saber conversar, escoltar, controlar els retrets i les crítiques, reconéixer el punt de vista de l’altre sense jutjar-lo ni negar-lo, oferir mostres d’escolta activa, és vital per a mantindre una bona relació. L’entrenament en habilitats de comunicació és un element molt important en les teràpies orientades a resoldre els conflictes en la parella (Costa i Serrat, 1982).

5. Modificar les cognicions disfuncionals
Alguns conflictes no se superen perquè estan mantinguts per idees irracionals. Atribucions inadequades, intencions ocultes, falses expectatives, etc., que en molts casos tenen l’origen en els estàndards apresos o en idees preconcebudes, solen estar en la base d’estos errors cognitius. A voltes és necessària l’ajuda professional per a fer esta reestructuració.

6. Millorar l’expressió emocional i el nivell d’intimitat
Quan els conflictes no es resolen, condicionen l’estat emocional de la parella i el que s’acaba transmetent són emocions com l’enuig o la ira en comptes de les emocions i les necessitats primàries. Buscar el suport de la parella generarà que esta li oferisca el suport que necessita.

7. Provocar en la parella sentiments d’acceptació
Sentir-se acceptat i acceptar és un component bàsic de qualsevol relació interpersonal sana. Segons Halford, tres són les tècniques per a provocar acceptació: empatia, o posar-se en el lloc de l’altre; objectivitat, o basar-se en fets contrastables; i tolerància, o ser capaç d’encaixar les diferències i els errors.

8. Augmentar el nivell d’energia mental que es dedica a conéixer i comprendre el món de l’altre
Esforçar-se a incorporar el punt de vista alié, dedicar esforços a comprendre les seues motivacions i comportaments afavorix l’empatia i la convivència, ja que evita les justificacions i argumentacions corrosives.

9. Admiració i afecte
Admirar la parella, valorar les seues fortaleses, habilitats i qualitats, és un antídot del menyspreu i de la humiliació.


10. Resolució de problemes
Quan apareix un problema cal dirigir-se a buscar la solució i evitar les discussions. Per a aconseguir-ho, el primer pas serà trobar el moment adequat per a tractar-lo, que permeta abordar-lo de manera assossegada. A continuació cal centrar-se a definir-lo de forma concreta, expressant les emocions i la responsabilitat que es té en la situació. Finalment, l’aportació de diverses alternatives de solució i una decisió conjunta permetran avançar en la resolució del problema.