Fases de l’amor: les etapes en una relació de parella

Molts faríem nostra la frase “L’amor no passa mai”, o almenys així ho voldríem en el millor moment d’una relació. A més, perquè no passara mai, voldríem que el temps es detinguera… Tots reconeixem i recordem moments de la nostra vida en què, gràcies a l’afecte que donem i al que rebem d’altres persones, s’ha aconseguit canviar una situació que es resistia: “Ningú es resistix a l’amor”.

Quines són les fases de l’amor

La relació amb la persona estimada passa per canvis i adaptacions de l’un amb l’altre i viceversa, de manera que així aconseguim la nostra millor versió: si no es madura com a persona, no es millora com a parella.

• Enamorament o enlluernament. Algunes característiques són: atracció irresistible, alt estat de felicitat que impedix oblidar la persona estimada, necessitat d’estar al costat de l’altre i un nivell d’admiració elevat.
• Adequació. Ací la curiositat, l’atracció i l’enamorament són més pronunciats. Són importants els gestos, les característiques físiques, no es reconeixen ni es noten les diferències: si n’hi ha alguna, es pensa que “no és gran cosa” o que “ja canviarà”. A penes hi ha conflictes i es procura donar el millor d’un mateix. Sol durar entre dos i quatre mesos.
• Estabilització. L’atractiu físic persistix, s’enfortix la confiança; s’actua de manera més relaxada i natural, cosa que permet un millor coneixement de l’altre; s’accepten les diferències que poden enriquir la convivència i també els primers frecs, disgustos i queixes. En este context apareix la pregunta respecte de la fi de la relació: cap on anem com a parella? El diàleg i compartir alguns afectes, sentiments, reaccions i pensaments faciliten les respostes; s’estabilitza la relació i es prenen les primeres decisions com a parella.
• Compromís. Quan sembla estar assentada la relació. Comprenem i compartim valors, estil de vida, metes presents i futures: personals i de parella; s’establixen llaços d’unió amb la família política, les amistats de cada u; les converses són obertes: es planifica a mitjà i a llarg termini. També implica un pas de maduresa emocional decidit i el qüestionament de la viabilitat de la relació, que no està exempt de dubtes.

Trucs per a mantindre viu l’amor en la parella

És veritat que l’amor s’acaba? Com ocorre normalment quan es trastoquen les coses, sense delicadesa, amb dret i sense respecte, la sembra pot no donar bons fruits. El primer: sempre educació i respecte. No servix dir “jo soc així”, perquè aleshores només busquem el nostre profit i això, en una relació de parella..., no funciona!

Què faríem si a l’inici d’una bonica relació ens auguraren poc temps? Cuidar-la com si no tinguérem res més entre les mans. Acomodar-se en la relació no és un bon costum. Dedicar temps setmanal de qualitat a estar junts i preparar o fer alguna cosa especial: en la monotonia és fàcil trobar alguna cosa diferent que alegre la nostra parella.

• Disculpa’l. Disculpa’t. Quant de mal fa a la parella voler tindre raó! No és millor tindre amor? No és donar-li a l’altre la raó, com als bojos. Posa’t en el seu lloc: observa i pensa què ha pogut portar l’altre a fer el que haja pogut fer. Potser en la seua situació hauries fet el mateix, i si eres tu el que ha causat dolor, reconcilia’t. No acabes el dia sense sintonitzar amb la parella dient la “paraula màgica”: perdó.
• No et queixes! I encara menys, de la família política. Els rancors, igual que les queixes, van sempre en augment si no tenen fre. Parla sempre bé de la teua parella, davant d’ella i darrere seu.
• No desbarates el que va malament. Les persones fem les coses tan bé com podem, però, en alguna ocasió, podem empitjorar les coses. Si creus que hi ha un problema, no esperes que siga l’altre qui faça alguna cosa per a arreglar-ho. Planteja’t: què pots fer perquè la situació millore?
• Sense secrets. En totes les parelles hi ha polèmiques. És molt recomanable tindre ocasió de parlar amb la parella de tot: no pot haver-hi secrets, en la parella. Pot haver-hi diferències que, en tot cas, han d’enriquir la relació, però en cap cas causar distància.