Propietats del meló d'Alger

El meló d’Alger, també conegut com meló d’aigua o de moro, és un dels fruits més saludables i refrescants per a combatre la calor.

els frescos

Compartix


El meló d’Alger, tot i el seu nom, prové d’Egipte, i va començar a cultivar-se a la vora del riu Nil. Més tard, els israelites van estendre el seu cultiu als països mediterranis i hui dia s’ha convertit en una fruita típica de climes càlids i temperats. Els principals països productors són Espanya, Itàlia, Turquia, Grècia, la Xina i el Japó.

Es caracteritza per tindre una corfa llisa i dura, amb una grossària d’entre 2 i 4 centímetres i de color verd, verd clar o verd groguenc. La polpa pot ser roja, rosa o groga, i a més sol contindre llavors negres i brillants, marrons o blanques.

És un dels fruits més grans del mercat i pot arribar fins als 10-15 quilos, encara que els exemplars més comuns oscil·len entre els 3 i els 8 quilos. La producció a Espanya se situa entre els mesos de juny i setembre.





Varietats més preuades i consumides

Hui dia n’hi ha més de cinquanta varietats, classificades segons la forma, el color de la polpa i la pell, el pes, el període de maduració, etc.


Amb llavors:

- Sugar Baby (Itàlia, Grècia i Espanya): La corfa té un color verd fosc i la polpa és lleugerament rosada. Conté molta aigua.

- Crimson Sweet (Almeria): És una varietat molt dolça, amb la corfa bastant fosca i una polpa d’un color roig intens.

- Resistent (València): Molt semblant a l’anterior, és una varietat resistent i bastant dolça.


Sin semillas:

- Reina de Cors (Almeria): La corfa és d’un color verd clar, intens i brillant, i conté unes ratlles verdes fosques. És una varietat molt dolça, amb una polpa de color roig intens i amb molta aigua.

- Fashion (litoral mediterrani): S’assembla molt al meló d’Alger tradicional, per la corfa de color verd fosc i la polpa lleugerament rosada.


Composició nutricional

És la fruita perfecta per a l’estiu, perquè, com que conté tanta quantitat d’aigua, un 93%, resulta molt hidratant. També conté licopé, substància responsable del color rosat de la carn.

És una fruita que a penes aporta hidrats de carboni, així que pot ser consumida per persones diabètiques. A més, pràcticament no conté greixos, té molta quantitat d’aigua i un gran poder saciant.


Usos del meló d’Alger

El meló d’Alger és una fruita molt versàtil i combina a la perfecció amb molts aliments. Podem consumir-lo sol o en macedònia, tant abans com després de les menjades, i fins i tot resulta molt interessant per a fer-ne ensalades, sorbets, sucs o gelats.

Les llavors es poden menjar i, de fet, en molts països asiàtics es consumixen com a aperitiu, tant torrades com fregides, i fins i tot hi ha llocs on s’utilitzen per a fer pa.

 

Consells de compra i conservació

Per a saber si un meló d’Alger està madur, hem de comprovar que conté una taca de color groc cremós en la corfa, senyal que indica la zona de contacte del fruit amb el terra mentre madurava. Quan li donem colpets amb els dits o el palmell de la mà, el meló ha de sonar “buit”, i en els melons d’Alger de color verd fosc, el ratllat de la corfa amb l’ungla s’ha de fer amb facilitat.

Moltes vegades podem trobar al supermercat mitjos melons d’Alger, perfectes per a famílies reduïdes. Per a triar el millor, hem de fixar-nos que la carn siga ferma i que continga bastanta aigua.

El meló d’Alger sencer, gràcies a la corfa grossa, es pot conservar perfectament durant dos o tres setmanes a temperatura ambient, sempre que estiga en un lloc fresc i sec.

Una vegada tallat, cal consumir-lo ràpidament perquè no perda tot el sabor i les propietats. Convé guardar-lo al frigorífic, però sempre a la part menys freda, perquè és molt sensible a les baixes temperatures. Es recomana no baixar de 7-10 °C.



Granissat de meló d’Alger

Ingredients:

- Mig meló d’Alger sense corfa i sense llavors

- 4 cullerades soperes d’aigua

- 6 gotes d’edulcorant o 2 cullerades de sucre


Elaboración:

Talla la polpa del meló d’Alger a trossets i fica-la en el got d’una batedora. Mescla-la amb les 4 cullerades d’aigua i l’edulcorant o sucre, el que t’agrade més. Bat-ho tot, fica-ho en un recipient i col·loca-ho al congelador remenant de tant en tant. Trau-ho del congelador una estoneta abans de consumir-ho i servix-ho fred. Pots acompanyar-ho amb una branqueta de menta.