Salaons, aliments amb molt de gust

Poc després d’arribar la Setmana Santa, la cuina es vestix de tradició, tant en els ingredients com en l’elaboració dels plats, que inspiren aquells als qui agrada seguir els costums en matèria gastronòmica.

hui mengem

23 febrer 2018

Compartix


Preparacions amb autèntics tresors que qualsevol cuina espanyola guarda al rebost, receptes a base de llegums, especialment cigrons, i dolços humils com les llesques en ou i els bunyols, entre d’altres.

És possiblement en esta època quan les especialitats gastronòmiques més antigues de la península Ibèrica, els ous de peix, la moixama i els salaons en general, adquirixen un protagonisme indiscutible. Estos aliments s’obtenen després d’un procés de rentatge, assecatge i salatge del peix. El procés reforça el sabor, i atorga fermesa a la carn i alhora la conserva. Hi destaquen les anxoves, les sardines, la tonyina, el bonítol i, com a actor innegable, l’abadejo.

Recórrer a productes mariners en salaó ens permet disfrutar i cuinar sense grans complicacions, degustant qualitat, gràcies a una matèria primera única. Els aladrocs reben aquest nom quan estan al mar i quan es processen i es curen en vinagre, i s’anomenen anxoves si se sotmeten al procés de salaó.



L’anxova, delícia i símbol de la cuina del nord, l’elaboració artesanal de la qual fa que es considere un producte de luxe gràcies a la labor de mans expertes, oferix una infinitat de possibilitats per a participar en les receptes de Setmana Santa.

En el cas de la sardina sencera, sense eviscerar ni escapçar, sotmesa a un procés de salatge i premsatge en salmorra, convida a assaborir un esmorzar presentant-se en una coca, entre moltes opcions.

El salaó de tonyina i la moixama, de gust intens de peix blau, es consumix tal qual, en rodanxes fines, amb un raget d’un bon oli d’oliva verge extra, per a suavitzar-ne la textura i acompanyats d’unes ametles fregides. No necessiten més, encara que també són uns substituts immillorables dels fumats. Però, sobretot, són un aperitiu perfecte.

Pel que fa a l’abadejo, no s’ha de confondre l’abadejo tradicional autèntic curat amb sal i després posat en remull per a rehidratar-lo i dessalar-lo, amb l’abadejo al punt de sal i congelat. Este segon és abadejo fresc injectat amb salmorra lleugera i congelat i, per tant, conté gran quantitat d’aigua. També és bo, sobretot si el cuinem en una salsa en una cassola, però no tindrà el sabor que tots associem a l’abadejo. Un bon abadejo ha de ser de color blanc ivori, sense colps ni trossos trencats. La sal també ha de tindre un bon color.

Quina oportunitat més bona per a estes dates que incorporar noves receptes a les que ja són tradicionals sense deixar d’utilitzar els autèntics protagonistes, els salaons.

A continuació et proposem 3 receptes fàcils amb amb salaons per a estes festes:

- Tapa d'alvocater amb anxoves i vinagreta d'olives negres

- Moixama en ensalada amb pinya

- Abadalejo amb salsa d'ametles