Temporada de sardines, quan és? 

La sardina és un tipus de peix blau molt consumit al nostre país per les nombroses propietats i el preu assequible que té. El seu nom prové de les costes de Sardina, l’actual illa de Sardenya, ja que en l’antiguitat era un peix molt abundant en les seues aigües. En castellà també se les coneix com parrocha a Astúries, parrotxa al País Basc, sardiña a Galícia o panocha a Andalusia. Se sol comercialitzar, sobretot, fresca i en conserva.

els frescos

29 juny 2016

Compartix


La sardina pot viure fins als deu anys, encara que assolixen la maduresa sexual, a l’estiu, a l’any de vida. La talla màxima és d’uns 25 cm, la talla comuna entre 15 i 20 cm amb dos o tres anys d’edat i la talla mínima permesa per a la seua captura és d’11 cm. S’alimenten, bàsicament, de plàncton i d’ous o peixos en estat larvari. La sardina forma grans bancs de peixos (anomenats peixalles) que es mouen a l’uníson i que poden arribar a fer grans dimensions. S’organitzen així com a forma de defensa. A més, estes peixalles busquen sempre aigües càlides i d’alta salinitat.

CONSUM

Es tracta d’un peix molt perible i fins que no es va començar a conservar en salaó o en fred, només es consumia als pobles de la costa. Als pobles de l’interior es consumia dessecat i salat o fumat.

Espanya és el tercer país europeu més consumidor de peix, amb uns 42 quilos per persona i any, xifra que representa el doble de la mitjana de la Unió Europea. Just per davant se situen Portugal, amb 56 quilos per persona, i Lituània, amb 43 quilos per càpita.

La sardina que consumim és, majoritàriament, del Mediterrani, capturada el mateix dia.

TEMPORADA

Encara que se’n pot trobar tot l’any, les estacions càlides són la millor època per a la pesca de les sardines (del maig a l’octubre), ja que és quan les aigües superficials són més càlides, el plàncton és més abundant i la sardina se sobrealimenta, s’engreixa i acumula una gran quantitat de greix, que n’accentua el sabor i l’aroma. Són típiques les torrades de sardines de molts pobles costaners de la geografia espanyola, des de Galícia i tota la zona del Cantàbric, fins als enfilalls (inserides en una broqueta) de les costes malaguenyes.


PROPIEDADES NUTRICIONALES

Quant als valors nutricionals, el contingut en lípids (olis) varia molt segons l’època de captura. L’aportació d’àcids grassos poliinsaturats Omega-3 que ens aporta una ració quasi cobrix el 100% de la quantitat diària recomanada.

Pel que fa als minerals, hi destaca el contingut en fòsfor i, com passa amb l’Omega-3, una ració de sardines en cobrix la quantitat diària recomanada. També és important el contingut que té en seleni, iode i magnesi.

Entre les vitamines se’n troben algunes del grup B, com la B12, la B6, niacina.

Les sardines també ens aporten vitamines liposolubles, com la vitamina E i D, que afavorix l’absorció de calci i la seua fixació a l’os i regula el nivell de calci en la sang.

És aconsellable consumir peix blau 2-3 vegades per setmana, ja que és un factor protector contra les malalties cardiovasculars.

La quantitat de greix de la sardina varia en funció de l’època de captura i del moment del seu cicle biològic..

Segons la Societat Espanyola del Cor, “este peix és molt beneficiós per a la salut cardiovascular perquè té gran quantitat d’aigua, no té fècules ni sucres ni hidrats de carboni, té un 20% de proteïnes de bona qualitat, molt pocs greixos saturats i, sobretot, àcids grassos Omega-3, que són els principals aliats del cor”.

Els àcids grassos Omega-3 tenen un paper fonamental en l’organisme, ja que són els encarregats d’estabilitzar el metabolisme dels greixos, gràcies al fet que disminuïxen el nivell de colesterol LDL (conegut com colesterol “roín”) i incrementen els nivells de colesterol HDL (el “bo” ). Això és crucial en la nostra salut cardiovascular perquè ajuda a reduir les malalties cardiovasculars.

En canvi, les persones que patisquen d’hiperuricèmia o gota no haurien de prendre sardina, ja que és rica en purines que, quan són metabolitzades en el nostre organisme, es transformen en àcid úric.

DEL NOSTRE WEB A LA TEUA TAULA

Té nombroses aplicacions culinàries, ja que es poden preparar a la graella, fregides, en vinagreta, en escabetx, etc. L’únic inconvenient que poden tindre és la forta olor de peix que desprenen, que podem evitar si les emboliquem en paper d’alumini abans de posar-les al forn.

Et proposem diferents receptes que pots disfrutar amb unes delicioses sardines:

Ensalada morada (encisam, llombarda i sardines) 

Sardines al forn

Enfilall de sardines 

Sardines a la planxa