Menjars típics de Setmana Santa!

Tot i que esta és una època de religiositat i recolliment, la Setmana Santa també és moment de reunir-se amb la família. Estos dies solem passar-los al voltant d’una taula replena de les menges més dolces, en què també tenen cabuda altres opcions que, moltes vegades, res tenen a veure amb l’abstinència de carn que proposa la Quaresma catòlica.

Així doncs, segons la zona en què ens trobem, són típics uns plats o uns altres. Per exemple, a la zona de Catalunya, Aragó, la Comunitat Valenciana i Múrcia són típiques les mones de Pasqua; a Andalusia, els pestiños i els hornazos; igual com també són típics en molts llocs d’Espanya els plats de cullera, com la sopa d’all, pròpia del nord d’Espanya o el potatge de vigília, fet amb abadejo en salaó, que es cuina en molts punts del nostre territori.

LA MONA DE PASQUA

La tradició de la mona de Pasqua es remunta al segle XV, quan cada Dilluns de Pasqua es tenia la tradició que els padrins regalaren als fillols “la mona” (munna en àrab, que significa ‘obsequi’). La història conta que es menjava a l’aire lliure, al camp, juntament amb un infinitat de plats, entre els quals abundava la carn a la brasa.

Als inicis, la mona era simplement una coca de pa circular que es coïa al forn amb diverses formes i que portava un ou dur al centre. Hui en dia, este dolç ha evolucionat cap a les figures de xocolate, sobretot a la zona de Catalunya, on l’autèntic protagonisme de la mona se l’emporta la decoració. Els motius que s’utilitzen són variats i solen girar entorn dels personatges infantils més rellevants, encara que també hi ha algunes mones més reivindicatives.

Les mones de Pasqua s’han convertit hui en dia en unes verdaderes obres d’art.

LLONGANISSA DE PASQUA

Qui no ha sentit a parlar mai d’este embotit? Original de la Comunitat Valenciana, la llonganissa de Pasqua és un tipus de salsitxa curada que acompanya sempre la mona de Pasqua els dies de Setmana Santa, encara que podem trobar-la durant tot l’any en carnisseries i tendes especialitzades.

Es tracta d’una llonganissa curada elaborada amb magre i cansalada de porc picat, a més d’espècies. Esta pasta s’embotix després en un budell estret fins a formar una llonganissa d’uns 18-20 centímetres, que s’asseca durant 15 dies aproximadament, i que queda menys seca que altres llonganisses curades. La combinació dolça de la mona i la llonganissa de Pasqua és d’allò més bona.

ELS OUS DE PASQUA

La tradició de regalar ous per Pasqua també té l’origen a l’edat mitjana, quan els cristians no podien menjar els ous per l’abstinència de Quaresma. Per mantindre’ls frescos fins que arribara la Pasqua, els banyaven amb una fina capa de cera líquida i els guardaven. Quan s’acabava la Quaresma, es reunien a l’església i els regalaven a les persones estimades.

Encara que hui en dia l’Església Catòlica només recomana abstindre’s de menjar carn els divendres sants, la tradició de regalar ous continua, especialment als països anglosaxons i a l’Europa central. A Espanya, regalar ous sempre va lligat a la mona de Pasqua i moltes vegades es decoren i, fins i tot, es fan directament amb xocolate, cosa que els fa més atractius per als xiquets.

DELICIOSES LLESQUES AMB OU

Sens dubte, unes postres molt típiques d’esta època són les llesques amb ou. Un menjar senzill fet bàsicament amb pa, que admet nombroses combinacions. El seu secret: utilitzar llesques grossetes de pa del dia anterior, banyar-les una miqueta (no massa) en llet ensucrada, escórrer-les, passar-les per ou batut i fregir-les amb l’oli molt calent. Estan espectaculars!

I per a completar este deliciós mos, només cal arrebossar-les amb un poc de sucre i canella. Este condiment els dóna un toc molt especial.

NO NOMÉS DE DOLÇOS VIU L'HOME  

L’època de Setmana Santa es caracteritza pels dolços típics, però la tradició pels plats de cullera també està molt estesa al nostre país.

Es tracta de receptes amb molts segles d’història, que han arribat intactes als nostres dies. Igual que les mones s’utilitzaven com a suplement pel fet de no poder menjar carn, els guisats i les sopes també es cuinaven amb la mateixa finalitat.

Al nord, per a combatre el dur fred és tradicional la sopa d’all. S’elabora amb molles de pa dur que es van reblanint al plat al costat d’un ou escaldat, tot això condimentat amb el millor pebre roig. Una sopa senzilla i saborosa que encara se servix hui als millors restaurants.

Un altre plat molt lligat a estes dates és el potatge de vigília. S’anomena així per l’ingredient principal, l’abadejo, que antigament s’utilitzava com a substitut de la carn durant la Quaresma. És un guisat molt complet per la qualitat dels ingredients: abadejo, espinacs, ou i cigrons.