Propietats de l’api

L’api pertany a la família de les umbel•líferes, també dites apiàcies, composta per uns 250 gèneres i més de 2.500 espècies. Este vegetal de tiges llargues, carnoses i suculentes es pot consumir d’una gran varietat de formes. T’expliquem els seus orígens, les propietats beneficioses que té i alguns suggeriments de consum i preparació.

 Què és l’api?

El precursor de l’api que coneixem hui és l’api silvestre, una planta que des de fa segles creix de forma espontània en aquelles àrees pantanoses de clima temperat d’Europa i l’oest d’Àsia.

Esta hortalissa era considera per egipcis, grecs i romans com una simple planta aromàtica, fins que en el segle V aC, el metge grec Hipòcrates va elogiar-ne el component diürètic. D’esta manera va començar el seu aprofitament culinari i medicinal.

N’hi ha un nombre limitat de varietats, al voltant de quinze, que es diferencien principalment pel color del producte final. Se’n distingixen dos grans grups: l’api verd i l’api blanquinós o groguenc.

 Les varietats verdes es caracteritzen per ser rústiques, de creixement fort i més fàcils de cultivar, mentre que el conreu de les groguenques resulta més dificultós, per això són més apreciades pels grans mercats.

Pel que fa a les xifres, el 70% de la producció es destina a l’api verd i un 30% a l’api blanc. Les principals destinacions d’exportacions espanyoles són el Regne Unit i França, seguits d’altres països com Alemanya, Itàlia i Suècia.

 Beneficis de l’api

 Esta hortalissa, per les seues propietats, es considera més un aliment regulador de la dieta i equilibrant que no nutritiu. Això es deu al fet que està compost per un 92% d’aigua i la seua aportació calòrica és molt baixa (15-20 kcal). A més, contribuïx al funcionament normal dels músculs i del sistema nerviós.

 L’api, pel seu contingut en fibra, també és un regulador del trànsit intestinal.

Com a curiositat, destaquem que la sal de l’api  es pot utilitzar com a substitut de la tradicional sal marina. Esta sal s’obté de llavors moltes i es pot afegir als menjars per a aportar un sabor agradable que ens faça prescindir de la sal.

 El seu ús en la cuina

 El millor d’esta planta és que en podem aprofitar les parts per separat: la tija, les penques i les fulles. Totes oferixen una varietat de possibilitats culinàries.

D’una banda, les fulles i les penques verdes s’utilitzen en caldos i condiments de diversos plats cuinats. En canvi, les penques blanques o daurades, per la textura cruixent, són un bon ingredient en cru per a ensalades. Finalment, podem aprofitar les llavors moltes com a condiment mesclades amb sal o com a substitutes d’esta.

Hummus amb crudités

Si eres un amant d’esta crema de cigrons, una idea genial per a consumir-lo és acompanyat de crudités. Talla carlota, api, pimentons o les verdures que t’agraden més en tires i disfruta d’un aperitiu sa i saborós.