La moda creixent cap a una alimentació saludable basada en la ingesta d’aliments no modificats o processats a un nivell molt baix, més coneguda com “Real Food” o menjar real, creix en les xarxes socials a passes de gegant. Però, què hi ha realment darrere d’este concepte?

tema del mes

1 maig 2019

Compartix

El concepte de menjar real, o menjar de veritat, no és nou. Este moviment busca potenciar una alimentació com la d’abans, en la qual s’utilitzaven ingredients saludables i rics en nutrients. L’“enemic” principal, els aliments ultraprocessats.

Real food vs aliments processats

El menjar real engloba tots els aliments que no han estat modificats, o que ho han estat en un nivell molt baix. Són aliments, principalment frescos, que s’haurien de consumir quasi diàriament. Entre ells, fruites, verdures, llegums, carns, peixos, mariscos, ous, lactis i cereals integrals. I també els coneguts com “superaliments” i tot tipus d’herbes i espècies.

Per la seua banda, els aliments ultraprocessats han estat altament modificats, al mateix temps que se’ls han afegit molts additius. En general, són productes rics en sucres, greixos saturats i sal. A més, contenen un alt grau d’additius, responsables d’eixos sabors tan atraients i que ens conviden a repetir. Formarien part d’este grup les pastes dolces industrials, les salses, els precuinats, els refrescos i les begudes energètiques o els cereals refinats.

Això vol dir que hem d’apartar del tot este tipus d’aliments de la nostra dieta? Doncs, com se sol dir, tot es pot consumir amb moderació, seguint sempre uns bons hàbits alimentaris.

I què passa amb els processats “bons”?

Són aliments naturals que han estat processats mínimament sense que això afecte la qualitat dels seus nutrients ni les seues propietats naturals. En alguns casos, esta pràctica és fins i tot beneficiosa.

Conserves d’aliments

Són una bona alternativa i ens poden ser molt útils en un moment donat. Per exemple, els llegums, que a diferència dels secs no hem de remullar ni cuinar, o el peix en llanda, com la tonyina, que ja se’ns oferix a punt per a menjar. També són bones opcions les verdures en oli o al natural i els confitats en vinagre.

Són bàsicament la mateixa versió que podem obtindre en casa, elaborant conserves casolanes, però tenen una vida útil més llarga i ens eviten la cocció dels aliments, per això ens ajuden a menjar més sa.

Fruites i verdures congelades

Ens estalvien temps i ens permeten descongelar-les i utilitzar-les de manera molt ràpida, i fins i tot en molts casos no cal ni descongelar-les. A més, este tipus d’aliments pot tindre fins i tot més nutrients que si els tenim refrigerats més temps, ja que, una vegada congelats, la maduració i l’exposició a la llum solar, l’oxigen i altres factors que fan perdre nutrients es paralitzen.

 Lactis pasteuritzats

La pasteurització reduïx al mínim els microorganismes patògens i, per descomptat, també passa amb el procés d’UHT (ultrapasteurització), que és un dels que més s’utilitza a Espanya.

Per tant, la llet pasteuritzada, sencera o desnatada, el iogurt natural sense sucre afegit o el formatge fresc són bones fonts de nutrients i molt més segurs per a l’organisme que els que podem obtindre si els preparem en casa.

Aliments deshidratats

El procés de deshidratació allarga la vida útil dels aliments, i al mateix temps concentra els nutrients i en venç l’estacionalitat, com és el cas dels bolets, les algues, les fruites o les herbes deshidratades, entre d’altres. Tots ens ajuden a resoldre una menjada en poc de temps i d’una manera segura, perquè eliminant-ne l’aigua també es reduïxen les probabilitats que tinguen microorganismes perjudicials per a l’organisme.

 Marisc i peix congelat

Encara que sempre preferim estos productes frescos, podem conservar molt millor els nutrients i la qualitat del peix i del marisc al congelador, igual que ocorre amb els vegetals i fruites congelats. A més, el seu preu sempre és més competitiu que el producte fresc, i això també contribuïx a incrementar el consum de peix.