Sopa d’all: recepta tradicional

La sopa d’all o castellana és la recepta d’aprofitament, per excel·lència, de la nostra gastronomia. Un plat reconfortant i deliciós, nascut de la cuina més humil, on només cal pa, aigua o caldo, alls, llorer, pebre roig i uns ous. Això sí, com a bon plat tradicional, està sotmés a una multitud de variants depenent de la zona geogràfica on es faça, del gust del cuiner i de l’economia  familiar. 

Se servix molt calenta i, si pot ser, en cassoletes individuals. En cada casa té un gust característic, ja que n’hi ha que la fan amb aigua i n’hi ha que la fan amb caldo, que va des del que sobra d’un putxero fins a un caldo més lleuger de pollastre, o altres de més consistents de porc o pernil. 

Com es fa la sopa d’all

La recepta és senzilla, ràpida i apta per a cuiners inexperts. La clau, ofegar bé els alls a foc lent i fregir bé el pa en el mateix oli. A partir d’ací, es poden fer tantes variacions com ens done la imaginació. 

Principals ingredients per a la sopa d’all (per a 4 persones)

- 3 o 4 alls

- 4 ous

-  150 g de pa

- 1 cullerada de pebre roig dolç

- 2 cullerades d’oli d’oliva verge extra

- Sal

- Aigua o caldo

-  1 tros de xoriço o pernil (opcional)

 Elaboració 

1. Tallem els alls en làmines i els daurem en l’oli. Una vegada comencen a agafar color, els reservem.

2. En el mateix oli, fregim el pa tallat a llesques o a tires, segons que ens agrade més. Quan estiga fregit i cruixent, hi afegim (si volem) pernil o xoriço tallat a daus i els ofeguem un parell de minuts. Després, hi afegim els alls reservats.

3. Tot seguit, hi incorporem el pebre roig dolç i ho remenem molt bé perquè no es creme.  

4. Reguem el sofregit amb l’aigua o caldo que, prèviament, haurem mantingut calent i el deixem bullir uns 10 minuts. 

5. Corregim el punt de sal i, en els últims minuts de cocció, hi afegim un ou por comensal. Quan la clara estiga quallada, cosa que sol tardar uns 3 minuts, la sopa estarà llesta. La servim en bols individuals o cassoletes de fang i ja està a punt per a menjar.

Sona bé no? doncs el gust encara és millor!